català » eslovac | 52 [cinquanta-dos] | Als grans magatzems

52 [päťdesiatdva] V obchodnom dome

Anem als grans magatzems?	Ideme do obchodného domu?
Tinc alguns encàrrecs.	Musím urobiť nejaké nákupy.
Vull comprar moltes coses.	Chcem toho veľa nakúpiť.
On són els articles d’oficina?	Kde sú kancelárske potreby?
Necessito sobres i paper de cartes.	Potrebujem poštové obálky a papier.
Necessito llapis i marcadors.	Potrebujem perá a zvýrazňovače.
On són els mobles?	Kde je nábytok?
Necessito un armari i una calaixera.	Potrebujem skriňu a komodu.
Necessito un escriptori i una prestatgeria.	Potrebujem písací stôl a policu.
On són les joguines?	Kde sú hračky?
Necessito una nina i un osset de peluix.	Potrebujem bábiku a medvedíka.
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs.	Potrebujem futbalovú loptu a šachy.
On són les eines?	Kde je náradie?
Necessito un martell i unes alicates.	Potrebujem kladivo a kliešte.
Necessito un trepant i un tornavís.	Potrebujem vrták a skrutkovač.
On són les joies?	Kde sú šperky?
Necessito una cadena i una polsera.	Potrebujem retiazku a náramok.
Necessito un anell i arracades.	Potrebujem prsteň a náušnice.

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...