català » eslovac | 70 [setanta] | agradar alguna cosa

70 [sedemdesiat] niečo chcieť / želať si

Que li agradaria fumar a vostè?	Chceli by ste fajčiť?
Que li agradaria ballar a vostè?	Chceli by ste tancovať?
Que li agradaria passejar a vostè?	Chceli by ste sa ísť prechádzať?
M’agradaria fumar.	Chcel by som fajčiť.
Voldries un cigarret?	Chcel(a) by si cigaretu?
(Ell) voldria foc.	Chcel by oheň.
M’agradaria beure alguna cosa.	Chcel(a) by som niečo piť.
M’agradaria menjar alguna cosa.	Chcel(a) by som niečo jesť.
M’agradaria descansar una mica.	Chcel(a) by som si trochu odpočinúť.
M’agradaria preguntar-li una cosa.	Chcel(a) by som sa Vás niečo spýtať.
M’agradaria demanar-li una cosa.	Chcel(a) by som Vás o niečo poprosiť.
M’agradaria convidar-li a una cosa.	Chcel(a) by som Vás na niečo pozvať.
Què li agradaria prendre, si us plau?	Čo si želáte, prosím?
Voldria un cafè?	Želáte si kávu?
O preferiria un te?	Alebo si radšej želáte čaj?
Ens agradaria anar a casa.	Chceli by sme ísť domov.
Voleu un taxi?	Chceli by ste taxík?
Voldrien trucar per telèfon.	Chceli by telefonovať.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...