català » telugu | 36 [trenta-sis] | Els transports públics

36 [ముప్పై ఆరు] పౌర రవాణా

36 [Muppai āru] Paura ravāṇā

On és la parada de l’autobús?	బస్ స్టాప్ ఎక్కడ?; Bas sṭāp ekkaḍa?
Quin autobús va al centre de la ciutat?	సిటీ సెంటర్ కి ఏ బస్ వెళ్తుంది?; Siṭī seṇṭar ki ē bas veḷtundi?
Quina línia he de prendre?	నేను ఏ బస్ ఎక్కాలి?; Nēnu ē bas ekkāli?
Hauré de canviar d’autobús?	నేను మారాలా?; Nēnu mārālā?
On he de canviar?	నేను ఎక్కడ మారాలి?; Nēnu ekkaḍa mārāli?
Quant costa un bitllet?	టికెట్ కి ఎంత ధర పట్టవచ్చు?; Ṭikeṭ ki enta dhara paṭṭavaccu?
Quantes parades hi ha fins al centre?	డౌన్ టౌన్ / సిటీ సెంటర్ కంటే ముందు ఎన్ని స్టాప్ లు ఉన్నాయి?; Ḍaun ṭaun/ siṭī seṇṭar kaṇṭē mundu enni sṭāp lu unnāyi?
Heu de baixar aquí.	మీరు ఇక్కడ దిగాలి; Mīru ikkaḍa digāli
Heu de baixar per darrere.	మీరు వెనక వైపునుండి దిగాలి; Mīru venaka vaipunuṇḍi digāli
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts.	నెక్స్ట్ ట్రైన్ 5 నిమిషాల్లో ఉంది; Neksṭ ṭrain 5 nimiṣāllō undi
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts.	నెక్స్ట్ ట్రాం 10 నిమిషాల్లో ఉంది; Neksṭ ṭrāṁ 10 nimiṣāllō undi
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts.	నెక్స్ట్ బస్ 15 నిమిషాల్లో ఉంది; Neksṭ bas 15 nimiṣāllō undi
Quan passa el darrer tren?	ఆఖరి ట్రైన్ ఎప్పుడు ఉంది?; Ākhari ṭrain eppuḍu undi?
Quan passa el darrer tramvia?	ఆఖరి ట్రాం ఎప్పుడు ఉంది?; Ākhari ṭrāṁ eppuḍu undi?
Quan passa el darrer autobús?	ఆఖరి బస్ ఎప్పుడు ఉంది?; Ākhari bas eppuḍu undi?
Que té bitllet?	మీ వద్ద టికెట్ ఉందా?; Mī vadda ṭikeṭ undā?
Bitllet – No, no en tinc.?	టికెట్టా? - లేదు, నా వద్ద లేదు; Ṭikeṭṭā? - Lēdu, nā vadda lēdu
Llavors vostè ha de pagar una multa.	ఐతే మీరు జరిమానా కట్టాలి; Aitē mīru jarimānā kaṭṭāli

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?