català » bosni | 58 [cinquanta-vuit] | Les parts del cos

58 [pedeset i osam] Dijelovi tijela

Dibuixo un home.	Ja crtam muškarca.
Primer el cap.	Prvo glavu.
L’home porta un barret.	Muškarac nosi šešir.
Els cabells no es veuen.	Kosa se ne vidi.
Les orelles tampoc es veuen.	Uši se također ne vide.
L’esquena tampoc es veu.	Leđa se također ne vide.
Dibuixo els ulls i la boca.	Ja crtam oči i usta.
L’home balla i riu.	Muškarac pleše i smije se.
L’home té un nas llarg.	Muškarac ima dug nos.
(Ell) porta un bastó a les mans.	On nosi štap u rukama.
També porta una bufanda al voltant del coll.	On također nosi šal oko vrata.
És l’hivern i fa fred.	Zima je i hladno je.
Els braços són musculats.	Ruke su snažne.
Les cames són musculoses.	Noge su također snažne.
L’home és de neu.	Muškarac je od snijega.
(Ell) no porta ni pantalons ni abric.	On ne nosi hlače i kaput.
Però l’home no té fred.	Ali muškarac se ne smrzava.
És un ninot de neu.	On je snjegović.

Existeix una gramàtica universal?

Quan aprenem una llengua, aprenem també la seva gramàtica. En el cas dels nens que aprenen la seva llengua materna, això succeeix automàticament. Els nens no s'adonen de totes les regles que implícitament aprèn el seu cervell. Això no és obstacle perquè ells aprenguin la seva llengua natal correctament des del primer dia. Hi ha moltes llengües, per això hi ha també moltes gramàtiques. Existeix, però, una gramàtica universal? Aquesta qüestió manté ocupats als lingüistes des de fa temps. Estudis recents podrien donar-ne una resposta. Perquè els investigadors del cervell han fet una descoberta interessant. Durant un experiment, els subjectes havien d'aprendre regles gramaticals. Els subjectes de l'estudi eren persones que estaven aprenent algun idioma. Estudiaven japonès o italià. La meitat de les regles gramaticals eren inventades. Però els subjectes no ho sabien. Després de l'aprenentatge, als estudiants se'ls va mostrar diferents frases. Els subjectes havien de decidir si les frases eren correctes. Mentre consideraven les frases, es va analitzar el seu cervell. O sigui, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. D'aquesta manera es va poder determinar la seva reacció cerebral davant les frases. I sembla que el nostre cervell reconeix les estructures gramaticals! Quan es processa la parla, estan actives determinades zones cerebrals. L'àrea de broca és una d'elles. Es troba a l'hemisferi esquerre. Quan els estudiants es van enfrontar a les regles reals, l'àrea de Broca donava mostres de gran activitat. Amb les regles inventades, l'activitat era considerablement menor. Així doncs, podria ser veritat que totes les gramàtiques tinguin una base comuna. Potser responen als mateixos principis. I aquests principis ens serien innats...