català » txec | 75 [setanta-cinc] | argumentar alguna cosa 1

75 [sedmdesát pět] zdůvodnění 1

Per què no ve vostè?	Proč nepřijdete?
El temps és molt dolent.	Je špatné počasí.
No vinc perquè el clima és molt dolent.	Nepřijdu, protože je špatné počasí.
Per què no ve?	Proč nepřijde?
No és convidat.	Není pozván.
No ve perquè no és convidat.	Nepřijde, protože není pozván.
Per què no véns?	Proč nepřijdeš?
No tinc temps.	Nemám čas.
No vinc perquè no tinc temps.	Nepřijdu, protože nemám čas.
Per què no et quedes?	Proč nezůstaneš?
Encara haig de treballar.	Musím ještě pracovat.
No em quedo perquè encara haig de treballar.	Nezůstanu, protože musím ještě pracovat.
Per què se’n va ja?	Proč už odcházíte?
Estic cansat.	Jsem unavený.
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada.	Jdu pryč, protože jsem unavený.
Per què se’n va ja?	Proč už odjíždíte?
Ja és tard.	Je už pozdě.
Me’n vaig perquè ja és tard.	Odjíždím, protože už je pozdě.

Els gestos ens ajuden a aprendre vocabulari.

Quan aprenem vocabulari el nostre cervell té molta feina. Cal que retingui cada paraula. Ara bé, pots ajudar el teu cervell en el seu aprenentatge. Una manera de fer-ho és mitjançant gestos. Els gestos serveixen de suport a la memòria. Les paraules es poden recordar millor quan s'aprenen amb gestos. Això ho ha demostrat clarament una investigació. Els investigadors van fer que els subjectes de la prova aprenguessin vocabulari. Paraules que en realitat no existien. Pertanyien a una llengua artificial. Algunes paraules les van aprendre els individus acompanyades per gestos. És a dir, les persones no es limitaven a escoltar o llegir les paraules. Mitjançant gesticulacions i gestos representaven també el significat de les paraules. Mentre aprenien, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. Així va ser com els científics van fer una descoberta interessant. Quan les paraules s'aprenien amb gestos hi havia més regions cerebrals actives. A més de a la regió de la parla, es reflectia activitat en àrees cerebrals sensomotrius. Aquesta activitat addicional influeix en la nostra memòria. Quan aprenem amb gestos es formen xarxes complexes. Aquestes xarxes retenen les noves paraules en diferents llocs del cervell. D'aquesta manera el vocabulari es processa i s'assimila més eficaçment. Quan volem utilitzar aquestes paraules el cervell les troba amb rapidesa. També són emmagatzemades millor. Però resulta fonamental que els gestos estiguin relacionats amb les paraules. Quan paraula i gest no concorden el nostre cervell se n'adona. Aquests nous descobriments podrien conduir a nous mètodes d'ensenyament. Les persones que saben poc d'idiomes sovint aprenen molt lentament. Potser els seria més senzill l'aprenentatge si imitessin les paraules amb el seu cos...