català » txec | 77 [setanta-set] | argumentar alguna cosa 3

77 [sedmdesát sedm] zdůvodnění 3

Per què no menja el pastís?	Proč nejíte ten dort?
Haig de perdre pes.	Musím zhubnout.
(Jo) no menjo perquè he de perdre pes.	Nejím ten dort, protože musím zhubnout.
Per què no es beu la cervesa?	Proč nepijete to pivo?
Encara haig de conduir.	Musím ještě řídit.
Jo no bec perquè encara haig de conduir.	Nepiju ho, protože musím ještě řídit.
Per què no et beus el cafè?	Proč nepiješ tu kávu?
Està fred.	Je studená.
Jo no me’l bec perquè està fred.	Nebudu ji pít, protože je studená.
Per què no et beus el te?	Proč nepiješ ten čaj?
No tinc sucre.	Nemám cukr.
No me’l bec perquè no tinc sucre.	Nepiju ten čaj, protože nemám cukr.
Per què no es menja la sopa?	Proč nejíte tu polévku?
No l’he demanada.	Neobjednal jsem si ji.
No me la menjo perquè no l’he demanada.	Nebudu ji jíst, protože jsem si ji neobjednal.
Per què no menja la carn?	Proč nejíte to maso?
Sóc vegetarià.	Jsem vegetarián.
No la menjo perquè sóc vegetarià.	Nejím to, protože jsem vegetarián.

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...