català » espanyol | 91 [noranta-u] | Subordinades amb que 1

91 [noventa y uno] Oraciones subordinadas con que 1

El temps probablement serà millor demà.	Tal vez hará mejor tiempo mañana.
Com ho sap?	¿Cómo lo sabe (usted)?
Espero que serà millor.	Espero que haga mejor tiempo.
Segur que vindrà (ell).	Seguro que viene.
És segur?	¿Seguro?
Sé que vindrà.	Sé que vendrá.
Segur que trucarà.	Seguro que llama.
De debò?	¿De verdad?
Crec que trucarà.	Creo que llamará.
El vi probablement és vell.	El vino es seguramente viejo.
N’està segur?	¿Lo sabe (usted) con seguridad?
Suposo que és vell.	Creo / Supongo que es viejo.
El nostre cap és ben plantat.	Nuestro jefe tiene buen aspecto.
Vol dir?	¿Usted cree?
Fins i tot em sembla molt guapo.	Diría incluso que tiene muy buen aspecto.
El cap segur que té una xicota.	Seguro que nuestro jefe tiene novia.
Ho creu de debò?	¿Lo cree (usted) de verdad?
És ben possible que tingui una xicota.	Es muy posible que tenga novia.

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...