català » circassià | 68 [seixanta-vuit] | gran - petit

68 [тIокIищрэ ирэ] ины – цIыкIу

68 [tIokIishhrje irje] iny – cIykIu

gran i petit	ины ыкIи цIыкIу; iny ykIi cIykIu
L’elefant és gran.	Пылыр ины.; Pylyr iny.
El ratolí és petit.	Цыгъор цIыкIу.; Cygor cIykIu.
fosc i clar	шIункI ыкIи нэфы (нэфын); shIunkI ykIi njefy (njefyn)
La nit és fosca.	Чэщыр шIункI.; Chjeshhyr shIunkI.
El dia és clar.	Мафэр нэфын.; Mafjer njefyn.
vell i jove	жъы ыкIи кIэ; zhy ykIi kIje
El nostre avi és molt vell.	Титатэ жъы дэд.; Titatje zhy djed.
Fa 70 anys encara era jove.	Илъэс 70-рэкIэ узэкIэIэбэжьмэ, ар джыри ныбжьыкIагъ.; Iljes 70-rjekIje uzjekIjeIjebjezh'mje, ar dzhyri nybzh'ykIag.
bell i lleig	дахэ ыкIи Iае; dahje ykIi Iae
La papallona és bonica.	ХьампIырашъор дахэ.; H'ampIyrashor dahje.
L’aranya és lletja.	Бэджыр Iае.; Bjedzhyr Iae.
gras i prim	пщэр ыкIи од; pshhjer ykIi od
Una dona de cent quilos és grassa.	Бзылъфыгъэу килограмишъэ къэзыщэчрэр пщэр.; Bzylfygjeu kilogramishje kjezyshhjechrjer pshhjer.
Un home de cinquanta quilos és prim.	Хъулъфыгъэу килограмм шъэныкъо къэзыщэчрэр од.; Hulfygjeu kilogramm shjenyko kjezyshhjechrjer od.
car i barat	лъапIэ ыкIи пыут; lapIje ykIi pyut
El cotxe és car.	Машинэр лъапIэ.; Mashinjer lapIje.
El diari és barat.	Гъэзетыр пыут.; Gjezetyr pyut.

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...